El SEPC Martí Franquès hem convocat avui, 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, una assentada popular al pati de l'institut a les 11.30h. S'ha llegit un manifest i dos poemes, amb la col·laboració dels seminaris de català i castellà del nostre centre.
Aquest acte formava part de la jornada contra la violència de gènere que començava el dilluns amb el passi de vídeo "En tierra de hombres", seguit de l'assentada i acabant el dimecres a les 19h a la Plaça de la Font de Tarragona amb un acte públic de Cau de Llunes, amb la col·laboració d'Endavant (OSAN), Assemblea de Joves La Guspira i el SEPC.
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DEL 2009 del SEPC Martí Franquès
“Tenia por. Se sentia angoixada quan sabia que ell arribaria. Aquell negit de no saber si estarà de bon humor o simplement haurà tingut un mal dia a la feina i ho farà pagar amb ella. Ella sempre deia: ‘no ho tornarà a fer, en el fons m'estima, ho fa sense pensar, canviarà...’. Ho deia mentre es notava el dolor de les ferides que li havia deixat aquella mà que ella mateixa havia triat per estimar-la.”
Què passa? Fins que no hi hagi morts no serà violència de gènere? Quantes dones més haurem de veure morir en mans d'assassins, dels seus marits, companys, ex-nòvios...? Hi ha una sola excusa justificable a un fet d’aquest tipus?
Avui, 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC) hem convocat una assentada popular al pati del nostre institut per denunciar el paper actual d’una societat patriarcal i sexista que oprimeix a la dona.
Qui no ha sentit mai al mitjans de comunicació que una dona ha estat víctima d’una agressió de la seva parella? Qui no ha sentit mai que una dona ha estat violada al carrer, l’han maltractat a casa o, fins i tot, l’han arribat a matar? Com pot ser que un Estat, al segle XXI, es pugui considerar del primer món i “avançat” quan les xifres de dones assassinades continua en augment i les dades oficials parlen ja d’unes 50 mortes a l’estat espanyol en el que portem de 2009? I mentrestant, les institucions es tanquen en centralitzar el problema en àmbit psicològic i no sociològic. Aquest problema polític i social ens ve imposat pel sistema patriarcal que se’ns imposa.
Però la violència de gènere no només consisteix en l’agressió física, sinó també en la diferència dels salaris que cobra una dona vers un home, en programes televisius on promocionen la “dona ideal”, en molts anuncis de publicitat on es nota clarament el missatge sexista i masclista, en les modes actuals que sorgeixen... Quan tu vas a comprar, quines talles tenen el “maniquís” de l’aparador?
Aquesta sèrie de fets i estereotips de cànons de bellesa ha provocat una forta obsessió. Ha imposat una estètica antinatural que se sotmet la dona com a objecte sexual i que és un model a seguir per a moltes joves. Aquests condueixen en molts casos a trastorns alimentaris provocant anorèxia o bulímia però també causant trastorns psíquics que poden arribar, fins i tot, a intervencions quirúrgiques.
I no només se centra aquí. La violència de gènere la podem trobar en el nostre dia a dia, en qualsevol situació, també en l’educació que ens imparteixen. Actualment encara hi ha centres d’educació privats que segreguen les noies i els nois, no existeix la coeducació, una igualtat des de joves. Aquest és un element clar a combatre, però sembla que el govern actual no té cap motivació per canviar-ho ja que a partir del curs vinent s’implantarà la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que subvenciona aquest tipus de centres.
També, des de ben petits hem crescut en una societat clarament sexista: els nadons nens els vesteixen de blau cosa que les nenes ho fan de rosa; als nois els hi regalen un cotxe i a les noies una nina; a les noies se’ls hi ensenya a cuinar i als nens a arreglar el cotxe... Això són estereotips masclistes que, a la llarga, donen lloc a les agressions de violència que patim nosaltres, les dones. Aquest menyspreu només té un punt de fuga que, entre totes i tots, el combatrem amb la força de la raó.
Cal que totes i tots surtim al carrer per revindicar i cridar en veu alta, sense cap temor, la paraula “DONA”. Ningú aturarà la lluita feminista, per moltes traves que ens posin.
Lluitem per l’ensenyament antipatriarcal!
Trenquem el silenci i combatem el sexisme!
Rebel·lem-nos i lluitem contra el patriarcat!
Diguem PROU a la violència de gènere!
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans del Martí Franquès
