Torna a ser 28 de juny, dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex, i sortim als carrers per cridar ben fort que alliberem les nostres sexualitats. L'Esquerra Independentista tornem un any més a reivindicar l'alliberament sexual. Des de fa anys, apostem per sortir al carrer ...en aquesta data i cada any sortim amb més força i a més viles, pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans, d'arreu de les comarques.Cal recordar que no només és 28 de juny a les grans ciutats: és 28 de juny a tot arreu i cada dia.
Volem sortir, fer-nos visibles i reivindicar-lo a tot el territori. Volem alliberar-nos sexualment a tot arreu. Enguany volem cridar des de cada comarca, des de cada vila, des de cada poble i des de cada racó del territori que volem sexualitats lliures a totes les comarques. Contra l'homofòbia i la transfòbia ARA, SEMPRE i ARREU. Sense perdre de vista que a molts llocs del món es continua discriminant, torturant i matant per raó d'opció sexual i d'identitat de gènere, aquí, a casa nostra, aquest any volem fer palès que l'alliberament sexual o és a tot arreu o no és: volem escampar el crit de llibertat sexual mentre revolucionem aquesta societat heteropatriarcal.
Ja n'hi ha prou. Estem fartes d'haver d'anar a la gran ciutat per poder mostrar-nos tal com som. No volem esperar als 18 anys per marxar del poble i poder viure la nostra sexualitat des de l'anonimat. Volem ser tal com som a tot arreu, independentment de qui ens conegui o qui ens jutgi. Estem fartes d'estar estigmatitzades en les dinàmiques de poble o de ser assenyalades constantment amb el dit.
Cal recordar que és en aquests ambients on la violència simbòlica i fins i tot física vers les pràctiques sexuals que fugen de la norma es fa més evident. Arreu dels Països Catalans abunden les “fresques”, els “mariques”, les “marimatxos”, les bordes. Exigim poder viure la nostra sexualitat plenament en totes les etapes de la nostra vida, en qualsevol moment i en tots i cadascun dels contextos socials. S'ha acabat viure la sexualitat a temps parcial, s'han acabat les fugides de caps de setmana a les grans ciutats, s'han acabat els exilis sexuals en llocs on no et coneix ningú. Prou! Cremem els armaris! Som lesbianes, gais, trans, heteros, intersex… aquí, allà i a tot arreu i les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana. Ja n'hi ha prou de dinàmiques transfòbiques i homofòbiques: canviem aquesta societat!
De la mateixa manera, no volem un barri d'una ciutat idealitzat com un espai de llibertat. No volem quatre racons de les grans ciutats pensats per consumir i fer negoci aprofitant la conjuntura actual de discriminació. Les nostres sexualitats són nostres, de ningú més!. Estem indignades. El capitalisme s'aprofita de la situació de gais i lesbianes per crear estereotips i pautes de consum fàcilment imposables i en llocs molt determinats. No som el negoci de ningú. No seguim els cànons de ningú, no som un model imposat pel capitalisme. Som calbs, som baixos, som altes, som ferms, som grasses, som prims, som óssos, som madurs, som joves, som floretes, som camioneres, som efeminats,…, som paletes, som caixeres, som professores, som metges, som escombriaires, estem a l'atur, som jubilades, som estudiants, som precàries… Vivim en pobles, en cases de pagès, en pisos compartits, en ciutats, en barriades, en cases okupades…
Eliminem el model capitalista de gai musculat, apolític, blanc, consumista, de gimnàs i que aspira a tenir parella estable. Eliminem la lesbiana estereotipada que només va a uns llocs i només es comporta d'una determinada manera. Prou imposicions del mercat!! No volem un barri, volem tot el planeta! Justament aquest any, a Barcelona, els empresaris de l'ambient, disfressats amb xarxes i noms que pretenen ser reivindicatius, treuen a pasturar per la ciutat durant un dia el negoci que fan amb nosaltres, intentant legitimar aquests models de consum i sobretot donar una visió que intenta fer homogènia tota la diversitat sexual que hi ha. Prou! Els empresaris de l'ambient no són els defensors dels nostres drets, només els interessen els calés que suposadament tenim a la butxaca. Ningú no es pot apropiar dels nostres discursos, de les nostres llibertats i molt menys fer-ne un negoci. És per tot això que fem una crida a boicotejar el Pride Barcelona. Combatem el capitalisme rosa!
També és important recordar que el 2012 es revisarà el manual internacional de malalties mentals (DSM-V). Exigim que es treguin de la llista la transsexualitat, el transgenerisme i el transvestisme. Encara es persegueixen i s'estigmatitzen les persones transsexuals, es mutilen nadons intersexuals només pel simple fet de no encaixar dins d'unes mesures establertes pels mateixos brètols que, no tants anys enrere, afirmaven que ser homosexual era ser un malalt mental. Sortim també al carrer per seguir cridant ben fort que no som malaltes mentals, que som dissidents del gènere, que som transgressores de la sexualitat…
Sabem que els molesta i seguirem molestant. Vivim sota l'ordre patriarcal que imposa una lectura única i excloent dels nostres cossos, així com el binomi home / dona sobre aquests fent-ho passar per quelcom natural, inqüestionable. El patriarcat ens imposa, a més a més, una única manera de viures les nostres relacions socials i sexuals sota el paradigma de l'heterosexualitat, la monogàmia i amb l'objectiu únic de formar una família. El nostre horitzó de relacions es veu reduït a la norma hegemònica i ja estem fartes d'haver de follar obligatòriament amb persones del sexe oposat. N'estem cansades de consumir sexe perquè toca i no ens sentim més alliberades per haver aconseguit més trofeus sexuals. No volem ser objectes sexuals de ningú. La lluita contra la transfòbia, la lluita contra l'homofòbia, l'alliberament sexual és cosa de totes i ens afecta a totes.
