dimecres, 16 de setembre de 2009

SEPC a Barraques Tarragona 2009!

El SEPC participa per segon any a Barraques Tarragona, que organitzem diferents col·lectius de la ciutat, coincidint amb les Festes de Santa Tecla. Les barraques estan pensades per, a més de l’autogestió durant l’any, ser un espai d’expressió i de denúncia. Així any rere any les barraques han estat dedicades a una temàtica d’actualitat concreta com l’especulació, la destrucció del territori, etc. I aquest any no podria ser altre que la crisi econòmica, el lema d’aquest any serà “Davant la crisi, a les barracades!”.

Una crisi provocada per un sistema capitalista que ha qüestionat l’ensenyament públic, privatitzant els centres educatius mitjançat la LEC i el Pla de Bolonya. Estem en crisi econòmica, és cert, però des de l’aprovació de la LOU l’any 2001 l’ensenyament públic està en crisi!!

Davant d’això hem vist la necessitat d’organitzar-nos. El moviment estudiantil ha crescut molt durant els últims anys i la seva activitat també. Durant tot el curs s’han ocupat desenes i desenes d’universitats i instituts, convertint els centres educatius en centres de resistència contra els atacs del capitalisme.
.
Però no ha sigut gens fàcil, hem patit la repressió com fa anys que no es veia, càrregues policials, expulsions, condemnes de presó, etc.
.
És per tot això que volem homenatjar a tota aquelles persones que defensen l’ensenyament públic i a totes aquells que han patit represàlies, decorant la nostra barraca com un centre ocupat, i una exposició dedicada a la repressió al moviment estudiantil als Països Catalans durant el curs 08-09.
.
Ens veiem del 17 al 20 de setembre al Passeig de les Palmeres a partir de les sis de la tarda. A més a la nostra barraca compta amb terrassa, on hi trobareu entrepans freds i calents, begudes de la terra, bona música i bon ambient!

Bona Festa Major!

Visca Santa Tecla!
.

divendres, 4 de setembre de 2009

Onze de Setembre 2009



Al Camp, unitat popular cap a la independència i el socialisme!

Un any més, la diada de l’11 de Setembre és una mostra de reivindicació i lluita al Camp. Enguany no ens manifestem perquè toca, sinó com a continuació del treball fet pels col·lectius de les nostres comarques per construir una alternativa a l’opressió nacional i social que vivim als Països Catalans.

Una opressió que no només és exercida pel govern espanyol i francès, sinó també pels diferents governs regionals que «gestionen» els diferents trossos en què han dividit la nostra nació.

Una opressió que no només és nacional, sinó també social. Enguany hem vist com les classes populars estem pagant la seva «crisi»; una crisi provocada per l’especulació, per la sobreproducció, per la manca de planificació econòmica... En resum, una crisi provocada per un capitalisme neoliberal salvatge que arrasa tot allò que troba per on passa; un sistema econòmic que ens demostra altra vegada que no pot resoldre les nostres necessitats com a poble.

Hem viscut un període de creixement econòmic desmesurat que no ha resolt gens la situació laboral i la precarietat en què viuen immerses les classes populars catalanes i, en especial, els sectors més desafavorits com el jovent, la immigració o les dones. I ara són precisament aquests sectors els principals perjudicats per les mesures que la patronal, els governs regionals –fins i tot els «d’esquerres i catalanistes»– i els sindicats grocs –CCOO i UGT– estan prenent perquè la seva crisi els resulti rendible.

Ho fan amb els ERO, que han significat l’acomiadament de milers de persones arreu dels Països Catalans, amb l’autorització prèvia dels corresponents governs regionals o autonòmics. Ho fan amb les deslocalitzacions. Ho fan amb les congelacions salarials que els sindicats majoritaris imposen als treballadors i a les treballadores que diuen representar per tal de mantenir el seu xiringuito. Ho fan amb la privatització i l’empitjorament dels serveis públics. Ho fan expulsant les i els immigrants que fins ara els han sortit tan rendibles com a mà d’obra barata. I ho fan, cal no oblidar-ho, els governs regionals acceptant uns acords de finançament que perpetuen l’espoli fiscal als Països Catalans.

Una opressió que, un any més, hem vist com es converteix en repressió. Ho hem pogut veure en les manifestacions de treballadores en defensa del seu lloc de treball. Ho hem pogut veure en les manifestacions contra la privatització de l’ensenyament universitari, l’anomenat Pla Bolonya. Els Mossos d’Esquadra, aquells homes armats que fa 300 anys van sotmetre el nostre poble a la corona castellana, han tornat. I han tornat acomplint la mateixa missió que llavors se’ls encomanà: defensar els interessos de la classe dominant, ja sigui de Barcelona, Madrid o Brussel·les.

Una opressió que també pren com a estratègia la retallada de llibertats i drets, així com el silenci davant la voluntat popular. Ho hem vist amb la ILP sobre els transgènics, fent cas omís de més de 100.000 signatures. I, ho hem vist, amb la no-acceptació de la ILP per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, entre d’altres.

Com deia l’alcoià Ovidi Montllor: «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!».

Davant de la situació actual, no ens serveixen les operacions de maquillatge preparades des de Madrid i Barcelona amb la complicitat de la patronal, els sindicats majoritaris i els grans grups corporatius que controlen els mitjans de comunicació. Necessitem construir una alternativa real per bastir un nou projecte col·lectiu, de poble, que ens porti cap a la independència i el socialisme.
Perquè no volem la independència per continuar essent esclaus de l’Europa del capital. Volem la independència per construir una nació als interessos de les classes populars!


per més informació: http://www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=16&madre=7&id_noticia=1329