.
Recuperem el nostre futur
.
Crisi, precarietat, atur, reformes, retallades... Són totes paraules a les que els i les estudiants malauradament ens hem acostumat a escoltar darrerament. Diuen que no bufen bons vents per a ningú, però el cert és que la burgesia privilegiada sembla que ni s'adona de l'huracà que colpeja a la classe treballadora. I és en aquest context on ens preguntem: I nosaltres? Com ens afecta i, sobretot, com podem afrontar els i les estudiants aquesta situació?
Les dades que hi ha sobre la taula no inciten a l'optimisme: als Països Catalans més del 60% del jovent treballador (menor de 25 anys) es troba en situació d'atur tinguen o no alguna titulació acadèmica; per als estudiants d'estudis superiors trobar feina (i més de la seva àrea) acaba convertint-se també en una missió impossible i, sobretot, la gran majoria dels afortunats que troben feina ho fan en condicions d'autèntica precarietat (contractes temporals que mai saps si es renovaran, salaris baixos, inseguretat laboral, etc.). Fins i tot dins del món acadèmic trobem exemples d'aquesta realitat com al món de la recerca científica on, per culpa de la manca d’inversió de l’Estat espanyol, s’opta per proporcionar als joves investigadors beques de pocs mesos que es concatenen successivament amb buits al mig, i fan que els becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que estiguen contractats a temps parcial. La inexistència d’una bona planificació de les polítiques de recerca científica a llarg termini per part del Govern espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut testimonis de les diverses retallades (més del 20% l'any passat i es preveuen xifres major per a aquest) que des del mateix Govern espanyol s’han fet a R+D (Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi estructural del capitalisme. Tot plegat ens mostra que els i les estudiants d'avui (treballadores i treballadors del demà) formen part d'una generació de joves a la qual poc a poc ens han anat furtant les nostres esperances, a la qual ens han robat el nostre futur.
Però aquest no es l'únic aspecte on el capital colpeja l'educació. La manca d'inversió al sistema públic i l'estratègia encoberta de degradació del sistema públic en benefici del sector privat ens porten la precarietat al dia dels nostres centres. Arreu dels Països Catalans podem trobar-nos amb aules sobresaturades, falta d'escoles-bressol públiques, barracons, instal·lacions deficients, impossibilitat d'estudiar en català, etc. Només al País Valencià ja hi ha més de 30.000 estudiants obligats a estudiar dintre de barracons. En el cas de les Universitats la situació no millora, la falta de pressupost i material, l'endeutament ja crònic de l'administració amb les universitats públiques, l'augment de les taxes a costa de l'estudiantat o la nul·la inversió per tal de realitzar la reforma de l'anomenat “Procés de Bolonya” en són exemples clar del poc interès del capitalisme en una educació universal. De la mateixa manera que el déu Chronos feia amb els seus fills, el capitalisme fagocita la socialdemocràcia (antiga subordinada seua) engolint-se amb ella tots els drets que el moviment obrer havia esgarrapat a la burgesia durant el darrer segle.
També hem de tenir en compte la situació en la que queden les dones treballadores dintre d'aquesta Reforma Laboral. Cal dir que el fet de que l'atur cobrat es calcula per hores i no per dies en els casos de cobrament de prestacions per desocupació parcial, fa més precàries a les persones que es troben en aquesta situació, que normalment són dones. D'altra banda, la deixadesa a l'hora de l'elaboració de Plans d'Igualtat per part de les empreses com a conseqüència de la crisi, fa que la esquerda de la desigualtat entre homes i dones a l'àmbit laboral continui obrint-se. A més no podem perdre de vista les ja preexistents diferències salarials entre homes i dones, eixint aquestes clarament desfavorides.
I tot en un moment de plena transformació del sistema educatiu on la ofensiva neoliberal de mercantilització continua colpejant fort. Les reformes d'educació secundària desfan la democràcia als instituts dotant de tot el poder als directors i l'administració mentre que la Universitat s'adapta a un nou sistema (el de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior) on prioritzen les tècniques davant dels coneixement, creant així treballadors qualificats molt més flexibles i precaris obligats a consumir el coneixement necessari per a la seua feina dintre del mercat que ells mateix creen ( el dels màsters).
Tot i així des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considerem que no és moment de caure en el desànim. Ara és moment d'organitzar-se i tornar a cambatre. Sabem que lluitant i treballant aconseguirem transformar la realitat. No pensem patir la nova reforma laboral que ens volen imposar, així com tampoc deixarem que segueixen colpejant l'educació pública amb més retallades socials.
Les dades que hi ha sobre la taula no inciten a l'optimisme: als Països Catalans més del 60% del jovent treballador (menor de 25 anys) es troba en situació d'atur tinguen o no alguna titulació acadèmica; per als estudiants d'estudis superiors trobar feina (i més de la seva àrea) acaba convertint-se també en una missió impossible i, sobretot, la gran majoria dels afortunats que troben feina ho fan en condicions d'autèntica precarietat (contractes temporals que mai saps si es renovaran, salaris baixos, inseguretat laboral, etc.). Fins i tot dins del món acadèmic trobem exemples d'aquesta realitat com al món de la recerca científica on, per culpa de la manca d’inversió de l’Estat espanyol, s’opta per proporcionar als joves investigadors beques de pocs mesos que es concatenen successivament amb buits al mig, i fan que els becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que estiguen contractats a temps parcial. La inexistència d’una bona planificació de les polítiques de recerca científica a llarg termini per part del Govern espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut testimonis de les diverses retallades (més del 20% l'any passat i es preveuen xifres major per a aquest) que des del mateix Govern espanyol s’han fet a R+D (Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi estructural del capitalisme. Tot plegat ens mostra que els i les estudiants d'avui (treballadores i treballadors del demà) formen part d'una generació de joves a la qual poc a poc ens han anat furtant les nostres esperances, a la qual ens han robat el nostre futur.
Però aquest no es l'únic aspecte on el capital colpeja l'educació. La manca d'inversió al sistema públic i l'estratègia encoberta de degradació del sistema públic en benefici del sector privat ens porten la precarietat al dia dels nostres centres. Arreu dels Països Catalans podem trobar-nos amb aules sobresaturades, falta d'escoles-bressol públiques, barracons, instal·lacions deficients, impossibilitat d'estudiar en català, etc. Només al País Valencià ja hi ha més de 30.000 estudiants obligats a estudiar dintre de barracons. En el cas de les Universitats la situació no millora, la falta de pressupost i material, l'endeutament ja crònic de l'administració amb les universitats públiques, l'augment de les taxes a costa de l'estudiantat o la nul·la inversió per tal de realitzar la reforma de l'anomenat “Procés de Bolonya” en són exemples clar del poc interès del capitalisme en una educació universal. De la mateixa manera que el déu Chronos feia amb els seus fills, el capitalisme fagocita la socialdemocràcia (antiga subordinada seua) engolint-se amb ella tots els drets que el moviment obrer havia esgarrapat a la burgesia durant el darrer segle.
També hem de tenir en compte la situació en la que queden les dones treballadores dintre d'aquesta Reforma Laboral. Cal dir que el fet de que l'atur cobrat es calcula per hores i no per dies en els casos de cobrament de prestacions per desocupació parcial, fa més precàries a les persones que es troben en aquesta situació, que normalment són dones. D'altra banda, la deixadesa a l'hora de l'elaboració de Plans d'Igualtat per part de les empreses com a conseqüència de la crisi, fa que la esquerda de la desigualtat entre homes i dones a l'àmbit laboral continui obrint-se. A més no podem perdre de vista les ja preexistents diferències salarials entre homes i dones, eixint aquestes clarament desfavorides.
I tot en un moment de plena transformació del sistema educatiu on la ofensiva neoliberal de mercantilització continua colpejant fort. Les reformes d'educació secundària desfan la democràcia als instituts dotant de tot el poder als directors i l'administració mentre que la Universitat s'adapta a un nou sistema (el de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior) on prioritzen les tècniques davant dels coneixement, creant així treballadors qualificats molt més flexibles i precaris obligats a consumir el coneixement necessari per a la seua feina dintre del mercat que ells mateix creen ( el dels màsters).
Tot i així des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considerem que no és moment de caure en el desànim. Ara és moment d'organitzar-se i tornar a cambatre. Sabem que lluitant i treballant aconseguirem transformar la realitat. No pensem patir la nova reforma laboral que ens volen imposar, així com tampoc deixarem que segueixen colpejant l'educació pública amb més retallades socials.
És per això que fem la crida a totes i tots els estudiants de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó a sortir al carrer i unir-se a la resta de treballadores i treballadors durant la vaga del pròxim 29 de Setembre. Perquè hui i ara hem decidit canviar el transcurs d'aquesta història i recuperar el futur que ens estan furtant.
29-s vaga general: recuperem el nostre futur!
29-s vaga general: recuperem el nostre futur!
.
.
